Llar d’Infants – Institució Cultural Laietània

L’etapa des del naixement fins els tres anys és la més important pel que fa al desenvolupament de l’infant. Des de l’escola Laietània i la seva llar d’infants Minitània, creiem que els nens i nenes han d’assolir els següents objectius:

Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i sentiments. Les relacions afectives que els infants estableixen amb les persones del seu entorn i les respostes d’aquestes persones, afavoreixen la seva seguretat afectiva i faciliten el seu progrés en l’autoconeixement, en la formació d’un autoconcepte positiu i en la seva expressió emocional en general.

Establir relacions afectives, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup. El model relacional de la persona educadora i de tot l’equip orienta i modela el dels infants, en la mesura en què aquests imiten i reprodueixen els comportaments que veuen en els adults amb qui es relacionen. Si les necessitats de cada infant es respecten, aquests aprendran a respectar les dels altres, establiran relacions positives dins del grup i descobriran les característiques dels comportaments més eficients i adaptats a la realitat sociocultural en què viuen.

Participar en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals. Les activitats quotidianes lligades a la satisfacció d’algunes de les necessitats bàsiques dels éssers humans són fonamentals per a l’accés dels infants a la descoberta de valors culturals bàsics i afavoreixen el coneixement sobre l’entorn pròxim i l’orientació espaciotemporal. Així mateix, són una excel·lent ocasió per promoure l’autonomia dels infants i l’adquisició d’habilitats comunicatives i psicomotrius, i, a la vegada, les interaccions que infant i adult mantenen en aquestes ocasions incideixen en bona mesura en la construcció de la pròpia identitat. L’organització de la vida quotidiana a la llar d’infants ha d’estar orientada a extreure tot el valor educatiu d’aquestes activitats i no només des de la perspectiva de satisfer unes necessitats físiques, sinó des d’una dimensió personal i cultural àmplia.

Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral. La comunicació i el llenguatge són imprescindibles per al desenvolupament humà. Des del moment del naixement es posen en marxa les habilitats comunicatives: la mirada, l’escolta, el contacte, el gest. El respecte als torns d’acció entre l’infant i l’adult constitueixen un diàleg bàsic que facilita la comprensió mútua. Un ambient relaxat i una actitud receptiva per part de l’adult estimulen el progrés dels infants en la comunicació en general i en l’expressió corporal i oral.

Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats motrius, augmentant l’autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i l’orientació en l’espai quotidià. En l’evolució motriu dels primers anys de vida es desenvolupen dues de les característiques que ens defineixen com a espècie: caminar dret i l’ús d’objectes amb finalitat instrumental. Aquestes habilitats estimulen la representació mental del propi cos, de l’espai i de les relacions, a la vegada que permeten una progressiva organització perceptiva de l’entorn.

Actuar , descobrir i explorar l’entorn, els espais i els materials. L’acció dels infants sobre el seu entorn facilita la descoberta de les característiques sensorials rellevants dels materials i dels objectes. La repetició de les accions que duen a terme els aproximen a la descoberta de les primeres categories perceptives. La manipulació i l’experimentació amb diferents materials de la vida quotidiana afavoreix la construcció de les primeres relacions causals, que els orientaran en els seus comportaments d’exploració de l’entorn i a prendre decisions més adequades. L’organització dels espais i materials de la llar d’infants han de facilitar l’acció autònoma dels infants, la possibilitat d’explorar, fer-se preguntes i aventurar possibles respostes. Compartir-ho amb els adults i els altres infants assegura el progrés en l’organització dels coneixements en les primeres edats.

Projectar les pròpies vivències a través del joc i anar-les representant a través del joc simbòlic. El joc permet reproduir de forma personal i única les vivències quotidianes dels infants: imitar accions dels altres, exercitar les pròpies habilitats, expressar sensacions i sentiments, imaginar i organitzar escenaris, comparar i compartir els punts de vista de l’altre, etc.

Iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic. Descobrir diferents formes d’expressió i de comunicació mitjançant la interacció amb els diferents llenguatges. D’aquesta manera s’ afavoreix la descoberta de les característiques específiques de cadascun. Parlar, ballar, cantar, dibuixar… són algunes de les capacitats expressives de l’infant que permeten l’organització i la representació mental de les seves experiències. Les possibilitats d’exploració que ofereix l’entorn permet comparar propietats i atributs entre objectes i materials, establir relacions espacials, temporals i lògiques i construir les primeres nocions quantitatives.